Lliçó apresa

Suposo que ja ho he explicat alguna vegada, però ara em ve de gust perquè és molt emotiu. Els avis tenien una botiga de queviures i solien posar la fruita esposada ben a vistes, ben neta i atractiva. L'avi, ja una mica gran, romania assegut vigilant la parada i jo, un petitó de pocs anys, m'apropava per agafar un plàtan, una poma, un préssec o allò que era al meu abast. L'avi es feia l'adormit i després ho explicava a l'àvia i a la mare, que procuraven fer-me entendre, que no calia que ho agafés d'amagat, que li demanés a l'avi i prou… Bé, coses de canalla i lliçó apresa. Ara de gran ho veig amb una certa simpatia al meu avi Rafel…