La mare, les mares, totes les mares, la meva mare,
la mare de la meva mare y la del meu pare,
les àvies que, com la mare, eren mares dels seus fills
i mares naturals i socials i materials de tota la família.
La mare, la meva mare, la que cantava mentre treballava,
la que plorava en silenci, la que es desfeia per nosaltres…
La meva mare, la mare, la que sempre ens mira amb ulls d'amor,
perquè ella sap molt bé que els fills són un producte del seu amor.
El teu estel mare, sempre present, avui brilla més que mai,
és una mena de somriure etern…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada