He deixat de cercar...

He acabat de cercar aquell gairebé no sé què que hom sembla no trobar i que es passa la vida presoner d'un esdevenir incoherent… Estic en un moment en què ja no cerco, més aviat em deixo trobar pel somriures que la vida m'ofereix, em deixo seduir i procuro gaudir del dia a dia i de tot allò que abans havia de passar de llarg i que ara puc aturar-me a valorar i estimar… les petites meravelles de l'entorn, la bona gent i totes les seves bones obres, sense esperar cap recompensa addicional, viure i ser feliç!!