Recordo de nen al poble, quan les roses i els clavells, tenien el seu olor natural, quan els nens et deien oncle, per fer-te saber que ja t'ha passat la joventut, quan estudiava fora i tenia la necessitat de venir al poble, per respirar aquell oxigen tan sa i net, tan real i espontani de la meva gent i del meu poble. Recordo quan vaig conèixer a la Teresa, tota aquella història del tren que ja he explicat alguna vegada, però que avui, dia del seu aniversari, proclamo, aclamo, beneeixo i pontifico com allò més bo i millor que m'ha passat a la vida. Seré feliç mentre et pugui felicitar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada