Si jo fora un pintor, sempre t'estaria pintant i no hauria d'inventar res, tota la meva creativitat fora plasmar de forma matemàtica la teva realitat… Això sí, podria encara imaginar, i mostrar-la clara i neta, la bondat de la teva infantesa, la serenor adolescent, la noblesa palesa de la teva joventut i, fins i tot, el seny d'una tardor que mai fa hivern…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada