Faig una mena d'inspecció, escric des de la pau del menjador, vaig a mirar per la finestra, és l'hora del silenci, la placa és buida, fa poc que ha acabat el futbol de la canalla, ara les orenetes fan viatges als seus nius de fang, les orquídies són a les fosques, si encenc les llums de la terrassa les flors queden il·luminades de tal manera que la seva bellesa resulta espectacular. La Teresa és a l'ordinador, una música suau, la meva taula, el meu Pilot, la meva tablet, un cafè, la vida... M'encanta l'extraordinària companyia del silenci, del meu silenci tan ben acompanyat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada