M'encanta l'olor dels grans de cafè, aquells que l'àvia molia en un molinet a mà i després ho bullia en un tupí, tot plegat feia un olor que alimentava. L'àvia i el cafè… les seves sopes amb cafè eren famoses, sempre amb massa sucre, però quin sabor més autèntic, més real, més vertader de cafè de debò, no com ara, que resulta massa complicat que et facin un cafè com Déu mana. A més del cafè, també era molt propi de l'àvia, el pa amb vi i sucre i el pa amb una unça de xocolata ensucrat, boníssim tot!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada