dijous, 31 de març del 2022

En cada sueño

No hay lejanía más oculta,

ni proximidad más cercana,

ni jardín más frondoso, 

ni inmensidad azul más prolongada

que te aparte de mi imaginación.

Ella, la imaginación… 

es compañera de los sueños,

y tú vives en mis sueños más preciados, 

en mis nubes más selectas, 

en mis proclamas de más luz, 

en las noches del invierno más oscuro. 

En mi santa imaginación… 

no eres ni un ápice diferente a la realidad, 

pero yo igual te sueño en cada sueño,

de cada noche y de cada día...

 

Día tranquil i profitós

Hem anat a un supermercat a comprar alguna cosa que ens feia falta, després hem posat benzina i hem anat a veure el Museu Faller, on hem gaudit d'una "mascletà" virtual i la contemplació d'alguns ninots indultats, a part d'algunes escenes molt ben treballades. Després, com encara teníem temps, hem anat a fer unes fotos a la desembocadura del riu Serpis que, tot i que està una mica empinat, hem arribat prou bé. Hem arribat a l’hotel a la una de la tarda, a punt per dinar a quarts de dues. De moment no plou, més aviat fa xafogor, 15 graus. Demà més, veurem…

IMSERSO

Observant la gent, veus parelles d'amics que s'ho passen pipa, van junts per tot arreu, mengen junts, ballen, juguen a cartes… Fan patxoca, però també es veu alguna senyora que va sola, i fins i tot he vist a un senyor a una taula sol. Sempre crec que darrera d'un jubilat hi ha una història que a vegades, no sempre, portem pintada a la cara, o si més no, les nostres actuacions són un producte d'allò que ha estat la nostra vida. En general la gent es comporta molt, és correcta, educada, cordial, però allò que dic, o vull dir, és que darrera dels ulls, tots portem un camí gairebé ja fet...

dimecres, 30 de març del 2022

Amb tu...

Amb tu tot és més bonic, és un compartir que es fa deliciós i fa les coses també amb un color i un sentit molt especial. Som de viatge, avui aquí i allà, sempre d'acord, semblen un paquet de dos per un, gairebé mengem el mateix i gaudim com cal de les mateixes coses. Avui hem gaudit del Palau Ducal dels Borja i després, a la tarda, ens hem regalat un bany de Delta, però als Ullals de l'Estany de Gandia, preciós, genial...

Els Ullals de l'Estany (Gandia)


Els tenim a 4 km de l'hotel i aquesta tarda ens hi hem apropat. Són una meravella natural, amb llacunes i canalitzacions plenes de canyís i boga, fotges i ànecs de tota mena, de coll verd, negre, blanc, i fins i tot hem vist un parell de mudes enormes, que semblen molt a gust a l'estany de casa seva. Viuen en un estat semi salvatge, perquè ja estan molt acostumats a les visites de la gent i hem pogut veure un senyora que els ha portat una mica d'arròs blanc i han sortit tranquil·lament per menjar. Mentre, la Teresa ha gaudit com mai fent fotos dels animals en el seu hàbitat natural.

El bufet de l'hotel

Evidentment corren temps de vaques flaques, però els bufets, així per a la gent gran, són prou dignes, si més no de verdures i amanides, sempre en tenen a punt i, aleshores, només depèn de tu que facis bondat. M'ha cridat l'atenció una paella molt gran d'arròs amb conill, bajoques i aquells fesols aplanats característics, com sempre els trossos de conill o de pollastre que solen posar són massa grossos per al meu gust, però avui l'he trobat boníssim, fins i tot les bajoques que no són sant de la meva devoció, he trobat que lligaven bastant bé. Bones i llamineres postres...

dimarts, 29 de març del 2022

Som a Gandia

Som a Gandia, hem fet un viatge plàcid, còmode i ràpid, sense cap ensurt ni cap retenció, tot i que la carretera estava prou carregada. Hem arribat a la una del migdia, ens hem inscrit a l'hotel "Las Tres Anclas", i hem anat a dinar de bufet al mateix hotel, prou bé, després hem fet migdiada i ara, a la tarda, toca la primera visita a Gandia. L'hotel és maco, té bones vistes, tenim l'habitació 444, que és molt gran, és com una mena de mini apartament, apte per a una família amb fills.Crec que estarem bé, els llits són còmodes. Anirem penjant fotos, com fem sempre que sortim… Bona nit!!

Dinaret a Deltebre

Som a Deltebre, hem quedat per dinar a La Cuineta del Sergi el nostre fill Pere, la cunyada Marcel·la, la Teresa i jo. Hem fet un menú de diumenge i la veritat és que el Sergi sempre és garantia de bona cuina. Avui hem volgut provar el seu arròs amb ortigues de mar, navalles i sepionets que, a més d'original i al punt, ha resultat molt bo. Els entrants espectaculars, les postres delicioses (fa un Tiramisú genial). Per celebrar-ho hem acabat fent un brindis amb un cava Brut Nature boníssim…

Ocells cantors a Deltebre

Dia de sol a Deltebre, passeig pel carrer Goles de l'Ebre, hi ha trànsit de poble gran. Vaig cap al riu, sempre m'agrada apropar-me a l'alçada final de La Cava… allí es veu ample i majestuós, aigua pràcticament salada on s'agafen dorades i llobarros espectaculars. Torno a casa, a poc a poc, passo prop d'una palmera i escolto el cant meravellós d'uns ocells… el cas és que al meu pi també fan el mateix, he quedat impressionat de la dolcesa melòdica d'aquests animalons, la llàstima és que no els pugui veure, perquè ells romanen a l'interior més atapeït dels arbres, però es deixen escoltar força bé. Les estades a Deltebre són sempre edificants.

dilluns, 28 de març del 2022

La cabaña abandonada

Es como un río estancado o como un estanque 

…al que no se le ven los límites. 

El amor va en una barca de remos, 

tú y yo nos deslizamos entre mil cisnes, 

les das de comer desde la barca, 

te rodean, nos rodean, apenas podemos avanzar, 

subo los remos y, como en las películas, 

la tarde anochece, se hace gris, 

el cielo se platea ennegrecido y, al fin, llueve. 

Vamos, atracamos, aparece la cabaña abandonada, 

un refugio para el amor...

 

Sense tu

Sense tu la vida perd el color,

la gespa és menys verda, no brilla… 

perquè el sol ha deixat d'enlluernar, 

el cafè no porta el teu somriure incorporat, 

i la foscor general de l'existència… 

et convida a gaudir-la com a premi de consolació.

Sense tu la música és un mal so,

els núvols han deixat de ser aquella catifa màgica 

on viatjàvem per veure els somnis de la nit,

per despertar junts fent realitat el somni. 

Sense tu gairebé res és possible, res té cap sentit...

 

Exàmens

Exàmens d'avaluació inicial, trimestrals, finals, de suficiència, per millorar nota, exàmens de tota mena, on te la jugues al tot o res, i ets un heroi o un no res… De l'avaluació continuada encara no se'n parlava i l'examen tenia una transcendència definitiva, sobretot per als nens dels pobles petits que s'havien d'anar a examinar per lliure a la capital o al poble més gran que tingués institut. Penso, com a professional, que la canalla no sempre ha estat el subjecte innegociable de l'educació, ha passat per moltes reformes i maneres de veure les coses, però encara no s'ha trobat allò que els nens haurien de saber i mereixen...

diumenge, 27 de març del 2022

Toca IMSERSO

Aquest cop anem a Gandia i els seus voltants, ens fa especial il·lusió visitar com cal l'Albufera, perquè és un paisatge semblant al nostre Delta de l'Ebre. Bé, després ens anirem assabentant de les coses d'interès i de les propostes que sempre ens ofereixen a l'hotel. Diumenge anirem a Deltebre, dinarem amb el Pere I la cunyada, passarem la tarda amb ells, intentarem veure a la resta de la família i dilluns, a primera hora, cap a Gandia manca gent, uns 275 km més que menys, bé… potser farem una paradeta per fer un talladet. Com sempre penjarem fotos d'allò que veiem cada dia...

Río abajo

Me gusta la rosa en el rosal y la luna en el cielo, 

como habitáculo para los soñadores y los despistados. 

A mí me gusta el beso en tus labios, sin prisa, sin pausa, 

aquello que llaman un beso largo, que no cesa… 

hasta que haya transmitido toda su carga de emociones 

…con las que se manifiesta el amor.

A mi me gustas tú, porque activas mis desvelos 

y provocas mis suspiros más logrados. 

Me gusta ver bajar el río, cogido de tu mano

y emprender el vuelo… río abajo.

 

Ir de amigos

Me gusta echarme unas risas con mis amigos de siempre, valorando el momento de las bonanzas y afinidades varias. Me complace mucho sentir la sensación de bienestar que me produce la proximidad de la gente que quiero, esto hace que cada detalle sea un buen motivo de celebración, una proclama de paz y de agradecimiento con la que la vida nos regala sus afectos. Me gusta ir de amigos, es siempre una sana y muy buena fiesta total.

dissabte, 26 de març del 2022

Sigo soñando

Me bebo unas lunas de un sorbo,

y de postres unas estrellas… 

a la plancha de los fuegos del cielo.

Me como unos celos infundados,

proclamando la mella del impacto…

que tus besos edifican en mi.

Me bailo un suspiro, ventilando el alma,

que me canta y me encanta, 

que vive viviendo al compás… 

de los suspiros paralelos.

Me sueño un sueño tan logrado y mejorado 

que no quiero despertar y sigo soñando,

bebiendo lunas, comiendo celos…

y bailando entre hermosos suspiros.

 

Coses boniques


Em ve de gust pensar en coses boniques, les roses de la mare, una posta de sol al Delta de l'Ebre, les flors dels tarongers del meu hort prop del riu, el teu somriure fi, que proclama veritat i dolcesa, qualsevol cosa relacionada amb el meu estimat fill… més somriures, ara el de l'àvia, sempre de total complicitat, el de la mare, de comprensió, el del pare que li sortia el cor pels ulls de pur amor. Bé, coses boniques, per a mi...

Dia de Montoliva


Avui hem dinat el mateix tots dos, una teula de calçots i xai a la brasa amb guarnició, un porró de vi negre de Bràfim i una mica d'aigua per netejar una mica. De postres, bunyols de Quaresma, o bunyols de  vent, si més no a mi m'han semblat que són el mateix. Un cafè que el Sergi ens fa amb tota precisió i cap a casa feliços i contents, molt complaguts i ben pagats. A la taula del costat hi havia dos senyors, un amb cara d'home savi, tots dos parlaven amb parsimònia, el savi ha demanat un cigaló de Magno i s'ha quedat tan ample, no em direu que no és un home savi? Nosaltres en fèiem una copa per als dos...

divendres, 25 de març del 2022

Un vuelo contigo

Sus soles me bailan los vientos donde danza mi alma. 

Y yo la pienso y la sueño, y la pinto y la imagino, 

y la escribo y la describo, y la amo en mil ternuras, en mil aprecios, 

en mil amores del millón de mis reservas más preciadas.

Sus soles son dulzuras impactantes que salen de sus ojos, 

y yo cuento lo contable del estado sublime en el que vuelo… 

a lomos de una nube, en un vuelo mágico… contigo, solos.

 

Deber cumplido

Sigue el día húmedo y gris, y yo recuerdo aquella “tarde parda y fría de invierno, donde los estudiantes estudian, monotonía de lluvia tras los cristales”, como nos contaba el poeta… Hoy tenía la mañana ocupada, he ido a la peluquería para arreglarme la barba, al relojero, a la farmacia, a almorzar, e incluso he ido a dar una vuelta para cumplir con el recorrido que me tengo establecido. Estoy en casa, deber cumplido, hoy 4'22 km, mañana más y mejor...

Cadires noves

Ens hem canviat les cadires del menjador, maques, negres, còmodes, d'aquelles que t'acomoden els ronyons com cal, bé, apropiades per a nosaltres i que van per a la peça on són, però… sempre sol haver-hi un però, les potes del darrera no baixen rectes, sobresurten una mica i quan passes pel darrera, si no vas molt en compte, doncs ensopegues amb un cert perill, que de moment ens ho prenem de forma còmica, però cal obrir l'ull, suposo que són els primers dies de l'estrena…

dijous, 24 de març del 2022

Ànims a tothom

Tarda plàcida, tranquil·la, a casa, migdiada, partideta d'Scrabble, que he guanyat només per tres o quatre punts, partidet de futbol femení amb victòria del Barça al Madrid, a quarts de la Champions, soparet lleuger, fruita, sense cafè, de nit no en prenem, i ara una mica de temps per contar coses positives de la vida, per donar ànims a tothom en aquests temps que, malauradament, no són massa positius...

Defensem el català a l'escola


Dia plujós, humit, fins i tot fred, però nosaltres, amb el bus cap a la Rambla Nova. Allí hem participat en la manifestació en defensa de la llengua catalana. Ens hem trobat amb algun company jubilat i amb tota la raó i les raons per les quals cal defensar la nostra llengua i la nostra cultura. Com a mestre jubilat, sempre recordo la qualitat i encert de la immersió lingüística, com una manera de fer immillorable per a la convivència social de tots els nostres estimats alumnes. Defensem el català ara i sempre!!

Cap al meu mar

La barca riu avall, camí del mar, 

sóc al Delta de l'Ebre, al riu Ebre, ara ja m'apropo,

la barca blanda de manera harmoniosa, 

la mar sembla abraçar el riu i el riu com… 

aquell fill que arriba a casa amb tots els deures fets,

roman cofoi, assaborint l'abraçada… 

de l'afectuós pare prenyat de blaus.

La barca riu avall, sense rems, cap al meu mar...

 

dimecres, 23 de març del 2022

Oro en tu pelo

Ríos de cielo en cada azul que reflejan tus ojos, 

rubia de verdad, oro en tu pelo al viento, 

pasarías por sueca pero qué más quisieran ellas

que tener tu acento de mi tierra eterna. 

Patinas por la pista de hielo con ademanes artísticos, 

el hielo nada que ver, es poesía de otros lares, 

tú eres un incendio tan benéfico… 

que calienta el alma, la revive y vigoriza ufana.

Ríos de cielo en cada azul...

 

Pluja de muntanya

Mai plou a gust de tots, però jo penso en aquella pluja de muntanya, en aquella casa de fusta amb teulada de pissarra i en aquell soroll de gotes caient damunt de les fulles de l'alzina. Puc llegir un llibre, escriure un poema… mirant per la finestra mentre resto bocabadat veient com les gotes van teclejant damunt dels pètals de les primeres flors de la tan estimada primavera.

El Pispa, un bon vi

“La cadernera entremaliada agafa una llavor i desapareix, veloç, cap a l'alzinar. La roca impassible del Montsant vigila l'escena. Pedra blanca, farigola, cards al sol. Petites vinyes en terrassa davallen els vessants. Els seus ceps de Garnatxa negra i Carinyena expressen la vitalitat i la frescor d'una terra escarpada i bella.Viu i saborós, un equilibri perfecte de fruita madura, tocs minerals i notes de torrefacció.” Aquesta és la descripció d'aquest bon vi, que es diu Pispa i que avui ens hem regalat, la Teresa, el Pere i jo. Ho he llegit a l'ampolla i m'ha fet gràcia de contar-ho als amics.

dimarts, 22 de març del 2022

Día de la poesía

Veo poesía en el rocío sobre la hierba,

en la nieve que cubre la sierra de cerezos en flor, 

en las luciérnagas que iluminan… 

los caminos en ayuda de las lunas, 

en la sombra y la penumbra, como antesala… 

de la más pura exclamación de la verdad, 

en los atardeceres que se traga la noche, 

pero ellos se despiden en encendidos besos de fuego, 

en el amanecer que se acelera ansioso… 

para dar paso a la vida con beso y café de buenos días. 

Hay poesía en la madre y la abuela, en la novia y en la esposa,

hay poesía en la vida, en el sol y en el agua.

Poesía eres tú y todos los que tienen la suerte 

de tener una en su casa, en su mente, en su vida. 

Poesía es mi vida contigo, desde siempre…

 

La primavera es poesía

 

Hay poesía en el salto de agua de un río nervioso de montaña,

en la cresta de una ola y cuando llega mansa a la playa… 

para acariciar los pies del paseante enamorado.

Hay poesía en los latidos del corazón,

cuando observa que los de su amada repican al mismo compás. 

Hay poesía en cada primavera, ya sea en otoño, verano o invierno, 

la primavera es el estreno de algo bonito para ver y vivir,

no importa la edad, la primavera es poesía…

 

Dinaret amb el Pere

Ha vingut el Pere i hem anat a dinar al Taranta i realment ho fan molt bé. Avui, canelons de rostit a la cassola amb beixamel d'avellana, boníssims, de segon, uns calamars a la planxa amb una exquisida guarnició, senzillament deliciós, de postres, el Pere ha fet flamet de cel i nosaltres una crep de xocolata i nata. Un bon vi del Montsant que es diu Pispa, del qual demà us faré una bona explicació perquè s'ho val, i un cafè.

dilluns, 21 de març del 2022

No oblidem la gent gran

Avui també és el dia del pare, i ahir i demà, sempre, cada dia és el dia del pare, sobretot quan el pare ja s'ha fet gran i es donen situacions on sembla que el volem desar i, d'alguna manera, oblidar una mica, o si més no, no donar-li aquella vida que ell sempre s'ha anat deixant pels fills. Els pares grans necessiten sentir-se molt estimats, acompanyats, importants, que encara són valuosos perquè ells faran el de sempre… estimar sense condicions i aconsellar-te de tot cor.

Pisas bonito

Pisabas bonito, armonioso y, de alguna manera, firme.

Salías como de la sombra, igual que el sol, y yo, 

aunque hacía un siempre que te esperaba,

me hacía el sorprendido y el admirado. 

Qué decir de tu saludo con sonrisa incorporada, 

qué comentar o bendecir de tus ojos…

que son realmente beatíficos y misericordiosos, 

por lo que endulzan y edifican en mi alma. 

Pisabas bonito, armonioso, también firme...

 

Buenos y malos

Los buenos éramos del Barça, los malos del Madrid, de derechas más o menos extremas, o de izquierdas también más o menos extremas, ambos buscando abarcar un centro utópico. Los buenos eran americanos, los malos rusos y, en el chiste, los "regulares" se iban a Melilla. Y yo que, ya saben, a veces pienso, sin muchas luces, lo hago con el café con leche, como el color propicio para entender muchas situaciones. Quizá al cielo le falte un poco de infierno y al infierno un mucho de cielo… El caso es que la cosa siempre ha sido así aunque ahora, además, todo el mundo ha perdido el oremus. Buenos y malos, unos y otros, estos y aquellos, todos.

diumenge, 20 de març del 2022

Se llama Pepito

Es un perrito blanco de pocos meses, precioso, juguetón, feliz, bien alimentado, limpio, aún muerde con dientes de leche pero se engancha a los pantalones como una garrapata. El dueño, un chaval joven, lo trae al bar, donde todo el mundo lo conoce e intenta darle alguna cosa, pero él prefiere algo que debe ser muy delicioso y que sólo le da la señora del bar. Después de compartir fiesta con todos, se sienta tranquilamente debajo de la mesa mientras el chico se toma el desayuno feliz y contento con él.

Dia del meu pare

Dia del meu pare, i de tots els pares, si és que hi ha dies d'algú… El meu pare, bona gent, molt bona persona, amb un somriure sempre ben penjat als llavis i amb una mena d'obsessió per la pau i la concòrdia familiar. Bon pare, dins la seva poca salut, sempre va fer el que va poder per tots nosaltres, fins i tot anar a treballar a l'illa de Buda, a més de deu quilòmetres de casa, en bicicleta, contra vents i mals oratges, per nomenar alguna cosa. Recordar-lo és sempre una festa per al meu cor, allí sou tu i la mare per sempre. Feliç dia!!

Cada cosa al seu lloc

Diuen que hi ha un lloc per a cada cosa i que cada cosa té el seu lloc. Els "callos" al bar La Rosa de Torreforta, els croissants al bar Sanchís de La Pineda, els llagostins a La Ràpita, les calçotades a Valls, les croquetes al restaurant Sol Ric a Tarragona, el seitó fregit amb farina de cigrons al Xaloc, també a Tarragona, un arròs amb pop i gambes d'aquí al restaurant Cócula de Tarragona, un suquet d'ortigues de mar, d'anguiles de Pantena o d'angules, doncs evidentment hauràs d'anar a Deltebre, un arròs d'ànec o de forja, també a Deltebre, la carn de xai i l'escudella catalana, és especialment bona a la Montoliva, a Vilallonga del Camp...

dissabte, 19 de març del 2022

La primavera se anuncia

Me gusta acelerar el amanecer para que cunda el día, la primavera se anuncia en flores, los pájaros lo hacen con trinos de cortejo, las palomas ya hacen viajes al árbol con ramitas para construir su nido, las moreras ya empiezan a poblarse y, como siempre, pasan del cero al infinito, con sus típicas hojas tan nutrientes para los gusanos de seda y tan útiles para hacer buena sombra en el patio del colegio del Serrallo.