Avui l'entrepà de tonyina l'hem fet amb pa integral i de llavors, és més cruixent i jo el trobo més bo, tot i que la Teresa el nota un pèl dur. Molt bon cafè, ara ja el fan al nostre gust, curt, concentrat, amb una mica d'escuma i, malauradament, amb sacarina, però és el que toca… A la taula del costat, una mare molt jove amb un nen de dos anys, xerraire, eixerit, amb una cara simpatia entremaliada que te'l menjaries... ell diu que vol xocolata, mentre juga amb un guerrer fent-lo entrar al lloc dels tovallons, com si fos un castell. Els nens petits, són tot un regal diví pels pares i els avis, són com les primeres flors de la primavera màgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada