Quan em vaig jubilar, la meva companya Empar em va regalar una manteta i un coixí. Tenia, té, un tacte agradable, suau, que sembla que t'acarona i t'embolcalla, en les migdiades, i el coixinet, abans de tenir la butaca automàtica, era el complement ideal, tot plegat allò que necessita un jubilat per relaxar-se a casa seva. L'Empar Verge, una bona professora, però sobretot una excel·lent persona, d'aquelles que sempre procurava fer més fàcil la convivència. Ara, cada cop que faig una becaina, encara me la tiro pel damunt i recordo la meva agradable companya…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada