Dos anys sense Conxita, però ella roman aquí, és en cada bri d'espai de tot el barri, de tot el poble, veig el seu somriure encisador, que et convida a la confiança i a la confidència, i ens posem junts i ens posem al dia, i recordem als fills i als pares, i surten anècdotes que guardem a la millor part del cor, i ens interessem per la nostra vida i salut i la dels més propers. El teu aroma, cosina, dura per l'ambient del carrer... la gent passa i et saluda, i s'atura, i tu els expliques les novetats de la botiga, i et fas social i amable preguntant pels seus. Hi ha una presència que no marxa, una dolcesa impregnada que baixa per l'escala del pis, és un oxigen tebi que, regat amb el teu perfum de rosa fresca, fa un espai acollidor, de companyia sempre sublim i agradable. Dos anys sense tu, cosina, avui m'ho recordava la teva germana i l'altre dia el teu fill, però jo, com pots veure, sempre que vinc a Deltebre, et continuo veient... entro a la botiga, saludo i no dic res, només miro el vestidor d'on agafava una cadira, la posava al teu costat i així xerràvem, i no del temps precisament. Sempre al cor Conxita, tens una neta que és una preciositat i tots pensem que és el teu retrat… i el teu regal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada