De petit, recordo la botiga de queviures de l'àvia i el seu crit proclamant que tenia la flor de València… M'encantava una xocolata que era com a ensucrada i la retallava amb un ganivet per fer-la a la tassa... També venia cafè amb gra i fins i tot recordo que el molia amb un sifó, el trepitjava bé i després amb un tupí feia un cafè boníssim. L'àvia i jo ens fèiem sopetes amb cafè i també pa amb vi i sucre, tot boníssim, però impensable en els temps actuals. Recordo al meu avi tancant els ulls, perquè jo pogués agafar un plàtan i, després, li explicava a la mare…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada