L'anomenava Impala, anava ràpida, o potser eren les meves cames que anaven prou lleugeres… el cas és que teníem cura, jo la tenia neta, engreixada i a punt, i ella em responia circulant com una màquina perfecta. Descansàvem, jo bevia aigua, ella refredava les rodes i lluïa el seu famós i impressionant llaç groc. Ara només descansa, sola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada