Somio que vaig amb el meu cavall, és negre, està ben cuidat, va lleuger, amb un trot suau, per sota els arbres d'un camí del bosc. Ell sap on vull parar, coneix l'alzina centenària, prop de la font, deixa de trotar, camina a poc a poc, baixo, m'assec a la pedra de sempre, s'agraeix l'ombra, el cavall pastura tranquil·lament, hi ha una calma maca, una pau plena. No vull despertar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada