Poble estratègic, atractiu, bona mel, bon oli, bon vi, així com a picant, d'agulla… Solíem anar a menjar tords, fins i tot en vaig aprendre a menjar, i eren boníssims. Pastissets de Rasquera que, tot i ser molt bons, encara no eren com els de la sogra, que eren únics, ella es feia, fins i tot, el cabell d'àngel. Del Perelló, poble veí i entranyable, recordo haver-hi anat sovint en bicicleta, sol o amb els amics, sempre acollidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada