M'encanta el meu poble, la nostra parla, musical i espontània, sense donar tombs, en viu i en directe, peti qui peti, i a que no li agradi... que no l'escolten. Estic assegut a la Plaça del Barracot, un grup de nens xerren, són uns vuit o deu, intenten fer un partit de futbol, però el vocabulari i les seves expressions em tenen el cor guanyat: "Tu ets un maleta, vore xeic, no fas un gol mai en la vida", "Maretameua qui ha anat a parlar, xeic que ets més dolent que l'agret", i coses així… Com sempre, la meva orella sempre a l'aguait.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada