M'agrada seure a la meva pedra, davant de la font on gairebé no es veu l'aigua perquè és coberta de fulles de Nenúfar, alguna granota pren el sol, d'altres rauquen com a fent una conversa, i potser un festeig, semblant als dels ocells del camp del costat. La font té un sortidor vistós, alegre, divertit, musical... i a mi sempre m'agrada ficar la mà i notar la frescor tan natural de l'aigua pura. La font, com l'alzina, com el taronger o el roser, em poden sempre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada