Avui em ve de gust recordar a Teresa, la dona de Rafelet de la Madrina, i vull recordar-la perquè, sovint, penso amb la passió en què estimava a la meva mare, li trucava per telèfon cada nit i, fins i tot, demanava perdó si algun dia no podia fer-ho... també a cops comentava “em faig pesada tet?” i no, no es feia pesada, era una consideració només a l'abast de les persones amb capacitat per agrair les coses bones que els han fet. La mare era una passada de persona i la va ajudar molt quan els seus fills eren petits, i ella ho tenia al cor i li va demostrar fins al darrer dia. La vida, a vegades, té detalls que valen molt la pena de recordar... un petó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada