La tele va a la seva, ningú la mira… la Teresa és a l'ordinador, treu no sé què per la impressora, jo parlo del no res, o millor enraono del tot de cada instant, de cada veu que porten incorporada tots els silencis que ens envolten. Me n'adono que a la tele parlen de la Marató, malalts i malalties, parlen d'esperança… la Teresa també aixeca el cap, tots dos fem pinya, estem d'acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada