Et vaig veure de prop… i em vas entrar,
com aquell vi bo que passa suau...
però té allò que en diuen persistència en boca
i acompanya con cal, tots els àpats.
En tu va passar el mateix...
el teu somriure fi tan dibuixat a la boca,
i posat permanent a la pantalla dels teus ulls,
em va visitar l'enteniment,
i ho va fer per quedar-s'hi per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada