La monja collonera

Anàvem a ver un tomb quan ens hem adonat que a la casa de cultura, o potser a la penya del Barça, feien una conferència de sor Lucía Caram, i hem entrat i l'hem seguit de pe a pa. Ha estat, com sempre, força divertida i interessant, profunda, directa, amb tota la senzillesa de la fe i amb tota l'agressivitat humana, justa i necessària, per impactar en les consciències més fredes. Al final hem pogut comprar el llibre “Sor Lucía se confiesa”, on ens parla de les seves pors, les seves lluites i esperances de la monja més combativa… He començat a fullejar el llibre, promet, diu que és la monja collonera, nom guanyat a pols perquè diu que davant les injustícies se li escalfa la llengua amb facilitat. És fàcil de llegir, està bé.