Al carrer Jacint Verdaguer fèiem la foguera, tocant a casa... allí tots els xiquets del veïnat, amb els nostres "llimants" guardats, fins i tot, d'un any per a l'altre, saltàvem la foguera, tot i cantant allò del “Sant Joan la bragueta pel davant…” Era bonic, recordo que per a ma mare eren dies de molta feina, ella havia de tenir el vestits a punt, era una bona modista autodidacta…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada