Un riu tranquil, un sol que marxa entre vermells de comiat feliç. Una barca petita, a un motor segur, apagat, uns rems fora de l'aigua, una canya de pescar d'aquelles que no pesquen, per no molestar i, com no, la nit i la lluna... un plus de de calma extra, les estrelles, bé a mi m'agraden quan són llunyanes, excepte quan alguna se m'apropa per parlar-me dels éssers estimats que ja han traspassat. La pau de la barca, la calma del meu riu genial...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada