Adéu Camp Nou

Adéu Camp Nou, he viscut grans moments esportius inesborrables que m'han omplert de felicitat esportiva. Adéu també a Jordi Alba, un dels millors laterals esquerres que ha tingut el Barça, i a Sergio Busquets, per a mi el millor jugador que he vist jugant de mig centre. Bé, és una pena però la vida continua i ells encara seguiran gaudint i delectant algun any més, en un equip fora d'Europa, i el Camp Nou, d'aquí un any i mig, el veurem convertit en un dels millors estadis del món, com ens correspon… 

Se llama Ego

El que quiere marcar los goles y a la vez pararlos, el que más grita en el patio. el que discute, llora y marranea hasta salirse con la suya, el novio de todas las novias, el chico malo que tanto les gusta, el que estudia, no para saber, sinó para sentirse elegido, admirado, único, ser el centro de todas las miradas de admiración y ser así hasta las últimas consecuencias, es aquello que llaman ser el muerto en el entierro, ese chico no se llama Juan, ni Pedro, ni José, ni Mariano, ese chico tan único y especial, ese muchacho que se pretende luz de luces, se llama Ego… 

Propi de l'àvia

M'encanta l'olor dels grans de cafè, aquells que l'àvia molia en un molinet a mà i després ho bullia en un tupí, tot plegat feia un olor que alimentava. L'àvia i el cafè… les seves sopes amb cafè eren famoses, sempre amb massa sucre, però quin sabor més autèntic, més real, més vertader de cafè de debò, no com ara, que resulta massa complicat que et facin un cafè com Déu mana. A més del cafè, també era molt propi de l'àvia, el pa amb vi i sucre i el pa amb una unça de xocolata ensucrat, boníssim tot!! 

Més arròs

Hem fet un arròs, aquest cop amb llonganissa… Ja he comentat alguna vegada que aquí al barri hi ha una carnisseria que fa la millor llonganissa de Tarragona i nosaltres, després de menjar-la de totes les maneres possibles, hem volgut provar-la amb arròs. La Teresa, una bona cuinera ella, ha fet un bon sofregit, ha afegit la llonganissa a trossets petits i unes verdures variades (minestra) i ha fet un arròs espectacular de bo. De fet, la gent del Delta de l'Ebre no necessitem gaire cosa per fer un bon arròs, a nosaltres ens agrada de totes les maneres. 

Hem dinat fora

Teníem una visita mèdica rutinària, de la que hem sortit a la una del migdia, i hem hagut de dinar fora, molt bé per cert… un plat prou complet d'embotits ibèrics i una albergínia farcida, que eren dos primers, i la Teresa i jo hem fet el mateix, com gairebé sempre. Els postres els hem fet diferent, ella una panna cotta i jo una crema catalana, per beure aigua natural i dos cafès curts, que eren prou bons. Bé, ha estat prou bon dinar… 

Esmorzars

En general fem un entrepà de tonyina, la Teresa amb pa normal i tou i jo amb pa de llavors i, si és possible, millor cruixent, però els dimecres el faig de truita amb tonyina, pa amb tomàquet, també cruixent i de llavors, per a mi és tota una festa i un gran plaer per a les meves papil·les. El diumenge, que vaig sol, faig un cafè amb llet i dos croissants d'aquells allargats que en diuen llagostins i són boníssims. Sempre fem un aigua i un cafè curt, concentrat, escumós, ristretto i, a cops, el repetim de tan bo que el fan…

La Voz Kids

El niño sale a escena, al escenario, silencio y nervios, está tan nervioso como para hacerlo bien y, de pronto luces, música y la voz, titubeante al principio, va sacando el arte, después de los aclarados oportunos. Le aplauden, le corrigen, le dan consejos para próximas actuaciones y los padres, y algún abuelo que se coló en la grada, están emocionados, todos lo están un poco, la experiencia que están viviendo puede ser el principio de una vida artística… 

Un niño feliz

La cara alegre, feliz de felicidad, que muestra un niño, aquellas caras todas ojos, llenas de sonrisa total, aquel mostrar felicidad y contento en cada poro. He tenido la suerte de poder observar a los niños de cerca durante más de 40 años y la naturalidad con la que manifiestan sus contentos llega al alma con facilidad… un día de buenas notas al final de curso, celebrando un gol, o una sonrisa de la niña del pupitre de al lado. Un niño feliz es como tener un cielo cerca y ellos son los ángeles reales… 

Eleccions municipals

Vaig escoltar algun debat electoral per la televisió, i res de nou, potser menys qualitat en la dialèctica, però la mateixa mala traça en mostrar ideologies, pulcritud i mans netes, però poc programa, si més no, allò que cal fer com a prioritats i sobretot com financiar-ho. Els mires i veus els mateixos o semblants gats, amb els mateixos collarets, o potser algun que ha canviat de jaqueta, que de tot hi ha a la vinya del Senyor. Bé, aniré a votar, com un deure ciutadà, però sense cap il·lusió, no els crec… 

La edad y la salud

Todas las edades de nuestra vida tienen su aquel, tienen la ilusión de la esperanza en el desarrollo natural, progresivo y sistemático de sus facultades humanas… Una vez leí esto en una definición de educación y me gustó tanto que cuando me parece lo suelto y me quedo tan ancho, no sin recordar la importancia de la salud en todas las edades, sin la cual la tristeza se instala en nuestras vidas y la felicidad vive otros tintes y otras maravillosas formas de amar. Todas las edades son hermosas… 

Targeta del bus

La Teresa ha anat a fer-se la targeta del bus, aquesta que només et pots treure quan ja has fet els 65 anys, i jo tot el dia vaig fent bromes… “així que ja tens la targeta de senyora gran, de jubilada, d'aquelles de debò, no d'aquelles que es jubilen sense haver cotitzat com Déu mana, bé, mereixes un respecte perquè ara ja ets una persona gran...”. Per celebrar-ho hem anat a dinar a l'Amsteleria i, com sempre, hem dinat molt bé i avui fins i tot ens han servit ràpid i bé. Bon lloc aquest, val la pena. 

Quadern 139

Començo quadern nou, ja és el 139. Ja fa uns anys que em vaig jubilar, que vaig escrivint coses, sense cap pretensió de cap llorer, més aviat em diverteixo, recordo, abraço, estimo, llagrimejo i m'emociono amb els presents i amb els absents, amb els que vaig compartir el temps i la vida. Des del silenci de la meva taula, prop de la finestra i de la terrassa, gaudeixo de la pau suficient per al record sempre inesborrable dels meus propers. Quadern 139, primera plana, sis de la tarda, 26 de maig, divendres... 

Cal fer esport

M'agrada seure alguna estona als bancs que hi ha davant del pavelló poliesportiu del Serrallo, sempre hi ha un cúmul de curiositats per contemplar… pares que porten els fills a entrenar, grups de nois i noies que venen al partit i els afeccionats que s'apropen a viure la festa. Algun cop trec el nas i m'assec una estona a la grada, algun jove mostra ja bones maneres i els partidaris d'uns i altres piquen de mans de forma molt apassionada. Fer esport és molt sà i educatiu, sempre ho veig molt bé… 

Un nen és això

Diuen que els nens d'en Pere els hauria d'educar en Joan, i als d’en Joan en Pere. Un nen no és la veu del seu avi, ni graciós com l'àvia, ni llest com el pare, ni manyós com la mare. Un nen és això, un nen que està en l'edat plàstica i modelable de la vida, que cal educar i formar, en el respecte i el coneixement, per a què es vagi desenvolupant i progressant adequadament. Sempre he vist malament els comportaments de la canalla que no siguin propis de la seva edat, que són meravellosos… 

Ous ferrats, ous de tota mena...

…amb arengada, amb llonganissa, amb baldana d'arròs, amb patates fregides, amb qualsevol embotit. A més, l'ou és complement ideal de molts plats, bullits amb verdures, especialment les bajoques, també a l'amanida, a la gula en suc se li pot estrellar un ou i queda molt bo si es pot sucar, els famosos ous ous farcits, els estrellats en pernil i patates, que hi ha mil versions i totes bones… Bé, i què dir de les truites de tota mena, a qual millor i més atractiva, sobretot la de carxofes… 

Dia gris

Dia gris, pluja fina, ara sí, ara no, ara tampoc, però l'amenaça de tempesta hi és i, fins i tot, d'una calamarsada irracional, d'aquestes que fan mal. He caminat una estona amb el paraigua però, en arribar al barri, tinc un circuit d'uns cinc-cents metres per sota de les balconades que, a no ser que plogui molt, es pot fer perfectament sense paraigua. Bé, ja sóc a casa, avui només 4'5 quilòmetres, però ja en tinc prou perquè l'amenaça de mal temps és constant i no cal arriscar més… 

Somiar

M'encanta somiar i recordar-me'n del somni, i procurar esbrinar d'on ve, quin és el seu origen i, fins i tot, per què ho he tornat a reviure, gairebé millorant-ho a la meva mida. Sí que ho penso, els somnis sempre tenen relació amb alguna cosa que hem viscut o que hem pensat i és cert que a vegades o somiem, com deia abans, millorat, i també pot passar que no es desenvolupi de forma tan positiva com semblava en el seu origen. Bé, jo desitjo a tothom que mai deixi de somiar i que sempre sigui en positiu…

Sense pati

Avui pluja fina, les quatre gotes han embassat el camp de futbol de terra, no hi haurà partit, ni hi haurà pati, plou… I jo recordo aquests dies, en els meus temps de professor de La Salle de Reus, on sempre donava diferents opcions per omplir aquest espai d'esbarjo… avancem feina, que no solia sortir, expliquem acudits, que sortia algun cop, i la tercera, el professor explica coses, que era aclamada per unanimitat, i ja ens veus a tots asseguts al terra i escoltant les meves millors històries de disseny… 

La volta ciclista al Delta

Si més no, la meva volta sortia de casa a Deltebre i anava fins Amposta, pel costat del canal de l'esquerra de l'Ebre, un cop allí, agafava la Nacional 340 i passava per l'Aldea, Camarles, l’Ampolla i arribava al Perelló on hi ha una bona pujada però, després, la baixada és tot plaer, on les cames t'aplaudeixen amb les orelles. Allí, al Perelló, feia un aperitiu i una cervesa i, a la tornada, passava pel pont del tren de l'Ampolla, des d'on es veu tota la meravellosa panoràmica de la meva terra. Després, entrava al poble pel carrer Goles de l'Ebre i fins a casa, feliç i content… i prou carregat de cames. 

Paella mixta

Fa temps que no fem un arròs, vull dir la Teresa, evidentment, i hauré de fer algunes insinuacions, així com a recordant aquell arròs, amb sípia i carxofes, potser una mica de costella o conill, quatre musclos del Delta i unes gambes de Tarragona. Bé, allò que en diuen paella mixta, que darrerament sembla que tornem als orígens i ja la fem anar tant com la marinera. Arròs de la Teresa…

Ella és el bé

La intel·ligència, la capacitat que dona, l'eficàcia, l'entrega voluntària del saber fer sense esperar cap recompensa, només una flor més al jardí del seu cor… Sempre m'ho ha demostrat, avui un cop més, i són molts cops en el sempre de cada dia. La seva bondat és la base de tot, és allò que en diuen el denominador comú, on les actuacions semblen emanar d'una gran llum interior, de la qual sembla tenir cura de què no es vegi. Ella senzillament fa el bé, ella és realment el bé, el millor bé de l'entorn, on hi sóc jo, la família, les nostres famílies, tot un regal, tot un amor de criatura que fa de l'amor un altre nivell…

Ja toca

El carrer ample que dona a la plaça de les margarides, on sempre m'aturo per veure-les de prop, la font, ara seca, sense aigua, com un ésser viu que ja no és viu però tot i això em recorda l'alegria de l'aigua, gairebé musical i artística, de les màgiques formes que agafa pels diferents sortidors. Potser la pluja ho revifarà tot, ja és hora, ja és maig, ja toca…

Com abans

Les estrelles em somriuen, la lluna també ho fa, amb picardia maliciosa… Les orquídies són una manifestació a l'abast de la bellesa més artística, la nit mostra un preciós silenci en pau, la música s'esforça en no molestar, les parpelles em fan figa, tinc una nyonya prou interessant, aviat li faré els honors i aniré cap al llit a donar-li continuïtat. Llàstima, a la nit no prenc cafè, ara me'n prendria un i una cigarreta rossa, com abans, de jove…

Digo no

No al racismo y no a Vinicius. El primer no, no hace falta ni justificarlo, un niño decía que en su clase no había extranjeros, sólo había niños, y con esto queda todo claro, somos todos personas, aunque a veces no lo parece. Lo de Vinicius es preocupante, gran futbolista, pero no es normal que cada partido lo acabe con sus letanías habituales, con problemas con el público, con los defensas rivales y con los árbitros, que parecen comprender demasiado bien sus desvaríos. Digo no al racismo y a Vinicius, y digo más, que el racismo no tape y haga mirar hacia otra parte, las bravatas y salidas de tono del chico, le aconsejaría que se dedique a jugar al fútbol porque se está perjudicando más de lo que cree.

Sí, pero no es suficiente

Finas lluvias de atardecer, que parecen regar bien la Tarragona seca, pero poca agua, muy poca para la necesidad real. El río continúa seco aunque ahora, al menos, parece que cada tarde las nubes se insinúan, como que nos van por fin a ofrecer su oro incoloro, su oro vida, que tanta falta nos hace. Es curioso como se pasa de un buen sol y calor a unas nubes y unos aires frescos que parecen anunciar algún chubasco.

Sempre observant

Dues classes del mateix nivell juguen al mocador, fan una mena de campionat i els seguidors, d'un i l'altre equip, és deixen sentir, van cridant els noms d'aquells nens que són més ràpids i que tenen més habilitat i destresa per endur-se el mocador. Sempre m'aturo a veure-ho i sempre em pregunto com és possible la necessitat que té la canalla de tenir els seus líders, els seus ídols, amb la mateixa facilitat que amb altres nens poden fer un menyspreu esfereïdor. Cal tenir molta cura amb el bullying, és molt preocupant…

El mes de maig

El meu pare recitava allò que deia el poeta… "Las brisas suaves de un mayo florido", i jo sempre penso en la simpatia d'aquest mes de maig, mes de flors i mes que sol ploure, si més no, una mica cada dia, al maig cada dia un raig… Especial menció al Temps de flors de Girona que s'està fent aquests dies i que és visita gairebé obligada per la bellesa de tota la presentació tan meravellosa, total.

Dinaret al Xaloc

Hem anat a dinar amb la nostra amiga de l'ànima per celebrant el Santa Teresa i el Sant Volem… estar junts fent un bon àpat. En aquest lloc és excel·lent el seitó fregit amb farina de cigrons i, fora de la carta, et diuen què tenen de peix del dia, i nosaltres avui hem triat el rap, que estava deliciós. De postres, la Teresa i jo hem recordat allò de la bogeria de xocolata, que és massa, tot un plaer total, i la nostra amiga, més racional ella, ha menjat pinya natural. Finalment, tres cafès curts, bons, encertats, un gran àpat… 

Asumí las turbolencias

Recuerdo mis amores de adolescencia, además con aquella sensación de que me gustaban casi todas y sabía verlas y mirarlas y encontrarles todos los aspectos positivos, además también tenía el convencimiento de que yo no gustaba a nadie y tuvo que pasar algún tiempo, cuando empecé a relacionarme de cerca, para comprender que si que gozaba de más aprecios de los que yo creía. Bien, asumí todas las turbulencias propias de esas tempranas edades…

Volem junts

Volem com ocells de sol a sol, com diu la cançó,

cantarem a la vida i a l'amor i a les branques d'una olivera, 

i veurem els esquirols del pi i als coloms salvatges 

que viuen prop del riu, que es prop del bosc… 

Volem junts i ens aproparem a les finestres obertes de l'estiu, 

i farem una piulada rítmica d'esperança perquè el despertar de tothom 

tingui una visió nítida de llibertat i de futur. 

Volem junts, volem, sempre junts…

Olors

Les roses de la mare, la figuera del pare, les paracotes de l'àvia, la colònia de la Teresa, el massatge del pare, els clavells de la finestra de casa, l'hort amb els tarongers florits, la colònia del Pere dels primers mesos, la xocolata desfeta, el mar en un dia de temporal en ple hivern, el cafè evidentment, el sabó de casa amb el seu olor característic, el romer i la farigola, la menta, l'herbabona, l'alfàbrega, el pi, el llorer, el pa recent fet i el vi negre del Priorat amb barril de roure… Bé, hi ha milers d'olors que em són molt agradables, avui una petita mostra a gust del meu nas… 

El café y yo

El café y yo, también para Teresa, se ha convertido en un ceremonial… Pedimos un café corto, concentrado, ristretto, y muchas veces te traen un expreso, más bien largo y aguado, o en su defecto, cargado de torrefacto y con mal gusto. No, no es fácil que te hagan un buen café y nosotros sólo frecuentamos los bares en los que hemos detectado que lo hacen a nuestro gusto. Un buen café te da siempre un buen saludo matutino, un mal café puede destrozarte una buena comida. Es mi opinión, claro…

Lliçó apresa

Suposo que ja ho he explicat alguna vegada, però ara em ve de gust perquè és molt emotiu. Els avis tenien una botiga de queviures i solien posar la fruita esposada ben a vistes, ben neta i atractiva. L'avi, ja una mica gran, romania assegut vigilant la parada i jo, un petitó de pocs anys, m'apropava per agafar un plàtan, una poma, un préssec o allò que era al meu abast. L'avi es feia l'adormit i després ho explicava a l'àvia i a la mare, que procuraven fer-me entendre, que no calia que ho agafés d'amagat, que li demanés a l'avi i prou… Bé, coses de canalla i lliçó apresa. Ara de gran ho veig amb una certa simpatia al meu avi Rafel… 

Hay que tener cuidado

El hijo es nuestro tesoro más preciado, el rey de la casa y a veces pasa que, así como sin querer queriendo, lo convertimos en un personaje déspota y creído, que piensa que es el rey del mambo... Un niño de unos tres años va en un descapotable con batería y su joven padre a su lado, el pequeño le grita, sin venir a cuento, “te he dicho tres veces que te pongas delante” y yo, que casualmente pasaba por allí, he pensado que el comportamiento del pequeñajo se le ha ido de las manos, hay tiempo… 

Preferències

A mi m'és igual que guanyi el Barca com que perdi el Madrid… des d'aquest sentiment, penso amb les meves preferències de seguiment als equips de futbol de primera divisió. Sóc del Barça total, però també em cauen bé el Girona i el Nàstic de Tarragona, tot i que aquest no és de primera. També simpatitzo amb el Vila-real i el Betis, perquè solen fer molt bon futbol. Evidentment els equips amb els que menys m'identifico són el R. Madrid i l'Espanyol i, a no ser que juguin contra el Barça, no els miro... 

Angula

I pensar que l'àvia m'explicava que les venien a 10 cèntims la mesura, on cabia gairebé un quilo. Se les menjaven com si fossin fideus i fins i tot en deixaven assecar damunt d'un canyís per a tenir-ne sempre a l'abast i enriquir qualsevol menjar. Ara, a més que no se'n agafa gaire, van a un preu prohibitiu per a la nostra butxaca, i la Teresa, alguna vegada compra gula, que també la pot fer tant en un suquet, com fem al Delta, com fregida amb alls com al nord, o com a complement d'uns espaguetis negres o d’una amanida… 

Compañera

Podría describir tus momentos, dibujarlos casi,

ponerles la música adecuada a través del tiempo.

La niña de la escuela, la joven del tren, 

la que me enamoró y me hizo creer… 

en todo aquello que ya daba por pasado 

...porque no había venido,

la mejor madre y esposa, 

la compañera para todo lo que nos echen, 

la mano amiga, la mano a mano, 

toda la firmeza del buen amor, 

en estado puro, natural…

 

Si fora pintor...

Si jo fora un pintor, sempre t'estaria pintant i no hauria d'inventar res, tota la meva creativitat fora plasmar de forma matemàtica la teva realitat… Això sí, podria encara imaginar, i mostrar-la clara i neta, la bondat de la teva infantesa, la serenor adolescent, la noblesa palesa de la teva joventut i, fins i tot, el seny d'una tardor que mai fa hivern… 

Pelut

He estat sempre bastant pelut i ara me'n adono, com si fos d'un dia per a l'altre, que el pèl que tenia per damunt dels dits de les mans gairebé ha desaparegut, així com als braços, on també resta ben poca cosa. La Teresa veu que em miro els dits i els braços i jo li dic “m'he fet vell, així de sobte” i ella riu com un àngel comprensiu per soltar allò de “tenim una edat, bé, tu tens la teva… i jo la meva”, volent dir que ella és molt més jove… 

La vida

Faig una mena d'inspecció, escric des de la pau del menjador, vaig a mirar per la finestra, és l'hora del silenci, la placa és buida, fa poc que ha acabat el futbol de la canalla, ara les orenetes fan viatges als seus nius de fang, les orquídies són a les fosques, si encenc les llums de la terrassa les flors queden il·luminades de tal manera que la seva bellesa resulta espectacular. La Teresa és a l'ordinador, una música suau, la meva taula, el meu Pilot, la meva tablet, un cafè, la vida... M'encanta l'extraordinària companyia del silenci, del meu silenci tan ben acompanyat… 

Fa una bona diada

Diumenge amb sol i amor, si més no, és el que desitjo per tothom. Camino, les escales mecàniques no funcionen, m'assec a la Plaça dels Infants, observo que hi ha una dotzena de palmeres, a una que tinc davant veig un colom blanc damunt d'una branca del capdamunt fins que s'amaga, diria que ha fet el niu, tot i que no es veu des d'on sóc jo. Vaig caminant, segueixo, fa molt bona diada… 

Observant el camí

Veig una figuera, les figueres sempre em porten bons records… la que l'avi va plantar al seu hort, o la que el pare va plantar al pati de casa, que fa olor de pare, amb gronxadora inclosa i unes figues meravelloses. He vist també un magraner florit, té unes flors vermelles precioses, a més les magranes del gra moll són boníssimes i a l'hort en tinc un parell que les fan delicioses. I ja que he anomenat el meu hort, no em resisteixo a proclamar l'excel·lència dels meus tarongers i mandariners florits, és com una immensitat verda, amplament puntejada de floretes blanquíssimes… 

A Tarragona no plou com cal

És trist veure un riu sense aigua, és com si el sol hagués emblanquinat el terra i fins i tot les canyes fan mala cara. A Tarragona, alguna goteta, res de de res, avui per exemple es veien alguns núvols foscos i semblava que podria apropar-se alguna gotellada, però no, de mica en mica, el sol s'ha anat fent pas i ara, ja a les sis de la tarda, els nens del barri fan el seu partidet de futbol habitual… Sembla que vol ploure però no, no plou com cal… 

Era feliz

Tu sonrisa parecía complacida, 

tus ojos daban luz y amor, 

incluso el café era bueno… 

y la música era suave como una brisa de mayo.

El silencio se abrió paso y el tiempo se paró, 

y se fundieron todos los alrededores, 

y yo contemplando tu sonrisa complacida, 

tus ojos que proclamaban felicidad, 

tu presencia que me producía… 

todo el consenso vital de mi realización total. 

Era feliz…

Dudamos de todo

En este mundo cruel nada es verdad ni es mentira, todo depende del color del cristal con que se mira… Todo esto viene a cuento porque estos días voy leyendo contradicciones como que lo del Danacol no está tan claro y lo de las sacarinas y otros edulcorantes tampoco son muy recomendables y que incluso producen algún tipo de diabetes del tipo dos… Siempre pienso que la moderación debería bastar para que nuestro cuerpo se regularizara y que hay que tener mucho cuidado con los productos comerciales y presentados como soluciones milagrosas…

La rua

Victòria del Barça al camp de l'Espanyol 2-4 amb una primera part espectacular i, amb aquest resultat, el Barça ja és campió de lliga. Com a culer estic molt content, ja que aquesta és la competició de la regularitat i el Barça li ha tret 14 punts al Madrid i 16 a l'Atlètic de Madrid, la qual cosa demostra la seva superioritat. Demà hi haurà una rua pels carrers de Barcelona, des del Camp Nou a l'Arc del Triomf, una rua amb dos autocars, ja que el Barça femení també ha guanyat la lliga, tot genial!! 

Anem de la mà

Anem de la mà estimada i donem les gràcies per un dia més 

que anem tots dos, poc a poc, però ens movem i arribem,

sense pretendre batre cap rècord, nomès gaudir de l'instant en companyia.

Se'ns aproparan els coloms a la recerca d'algun gra d'arròs, 

o potser gaudir d'aquella flor que ha crescut al mig del camí, 

o ens aturarem a veure com juga la canalla al parc infantil 

i recordarem molt feliços tots els temps passats…

 

Partits decisius

Un Espanyol-Barça a Cornellà, un Espanyol amb l'aigua al coll i jugant-se la permanència contra un Barça que pot sentenciar la lliga matemàticament i esfondrar els blanc-i-blaus a segona divisió. Una final de Champions del Barça femení contra les campiones alemanyes, que les vaig veure jugar contra l'Arsenal i són dignes finalistes, i segurament veure'm un gran espectacle que, per al Barça, seria la cirereta a un pastís perfecte, com ha estat la seva temporada. També la tornada del Madrid al Camp del City té el seu morbo, si tenim salut no ens en perdrem cap. Quan escric això, el Barça acaba de guanyar a l'Espanyol 4-2, i és campió de lliga!! 

He deixat de cercar...

He acabat de cercar aquell gairebé no sé què que hom sembla no trobar i que es passa la vida presoner d'un esdevenir incoherent… Estic en un moment en què ja no cerco, més aviat em deixo trobar pel somriures que la vida m'ofereix, em deixo seduir i procuro gaudir del dia a dia i de tot allò que abans havia de passar de llarg i que ara puc aturar-me a valorar i estimar… les petites meravelles de l'entorn, la bona gent i totes les seves bones obres, sense esperar cap recompensa addicional, viure i ser feliç!! 

La llimona

La mare era una apasionada de la llimona, es veu que algú la va assabentar de les seves propietats i beneficis per a la salut i ella en posava a les amanides d'enciam i a qualsevol carn o peix que feia a la brasa o a la planxa. Recordo que feia un menjar blanc que li sortia molt bé, boníssim, i fins i tot aquí hi posava uns trossets de llimona que, darrerament, quan ja era una mica gran, eren molt grossos i no li esqueien gaire. La mare, sempre cercant allò millor per la salut de tots…