Amo

Amo la paz de la calle que te acerca,

la arboleda rindiendo pleitesía de suavidades ondulantes, 

que acarician tus caminos y dan solemnidad a tu llegada. 

Amo el silencio casi mítico de la caída de la tarde, 

donde un sol en decadencia se muestra artístico,

garabateando con las nubes cercanas a la montaña. 

Amo verte sin luces especiales, tú eres el brillo, la luz, 

toda la transformación de las proximidades,

tú eres el color en los ambientes, 

un baño de primavera para toda la naturaleza.

Amo la calle que te acerca, el silencio, tu luz...

 

Contigo

Contigo todo es maravillosamente diferente,

a mí también me gustas cuando callas, como dijo Neruda, 

pero no porque estás como ausente,

tú, cuando callas estás más presente que nunca,

tus silencios tienen el consentimiento, la permisividad,

la comprensión, las dudas resueltas, 

las afirmaciones más rotundamente positivas, 

tus silencios siempre mejoran los posibles atascos 

que a veces asoman por los ciertos del alma. 

Nunca te veo ausente, aunque sí,

también me gustas cuando me cuentas tus silencios...

 

¿Y si...?

¿Y si llovieran besos que convierten en encantos los desencantos?

¿Y si las esperanzas, siempre tan verdes ellas, 

empezaran a madurar y fueran ya buenos frutos conseguidos, 

logradas ilusiones, sanas conquistas que dignifican las existencias?

¿Y si dejas de mirarme airada y me miras con mis ojos? 

Entonces me verías con los ojos del amor…

como muy bien nos cuenta Dyango en su canción.

 

Coliflor

Recordo que, de petit, no podia suportar la coliflor, quan la mare en feia, l'olor em resultava molt desagradable, però vaig fer l'esforç que em demanaven perquè s'havia de menjar de tot. Ara, ja de gran, darrerament no em ve massa de gust i la Teresa li posa alguna disfressa que la fa més comestible, si més no per a mi. Avui l'ha fet molt bona, primer l'ha bullit amb una patata i, després, ha fet beixamel i l’ha cobert en una safata, ha posat una bona capa de formatge i ho ha posat al forn a gratinar. Bé, com sempre, bona cuinera, fa meravelles fins i tot amb la coliflor…

Moments especials

La mare entre les roses del jardí o en la seva feina de modista. El pare a l'hort fent un solc recte i net per plantar tomaqueres. L'emoció tremolosa d'un amic, que ha pescat un llobarro, era la seva il·lusió, fer-ho al volantí, sentint tot l'impacte de la picada i traient-lo fora sense problemes. La Teresa amb les seves maquinetes, tan feliç ella amb les noves tecnologies. El Pere, el nostre estimat fill, amb el seu zoo particular, feliç com un anís amb els seus animalons. Tots tenim moments que ens agraden de viure…

M'encanta la tardor

Fa una mica de vent, no és fred però sí que li dona a l'ambient un caire de tardor. Les fulles de morera, encara una mica verdes, van volant, o al menys són arrossegades cap a les cantonades. Segon dia sense sandàlies ni pantalons llargs, però encara en mànigues curtes. Bé, ja anem entrant a allò que en diem mig temps, roba de mig temps deia la mare… M'encanta la tardor perquè és plena de primaveres i algun hivern...

Una prudencia, un impacto...

En algún momento me hizo ilusión tener pareja, compañera, amiga, alguien con quién compartir la vida, alguien libre con quién discrepar y estar estar de acuerdo, con quién valorar los objetivos y darles la racionalidad natural y apropiada… pero pasaba el tiempo y uno se acomodaba a la vida de soltero, sin darme cuenta que cada vez era más esclavo de mi libertad. Alguna buena amiga, me decía no entender cómo me habían dejado pasar… buena y generosa gente que siempre hay. Pero ya saben, así como sin querer queriendo, una vez, en un tren, unos ojos, una prudencia, un impacto, una actitud, un silencio que ya no callaba...

Mariposas

Aquellos tiempos, más o menos felices, 

cuando las mariposas andaban así como revolucionadas, 

pululando al son de alguna sonrisa circundante, 

vivían a salto de mata alertando que algo, o más de un algo, 

se cuece o ya está hirviendo y derramándose sin ningún remedio… 

Aquellos tiempos han dado paso a otros tiempos, 

dónde las mariposas han madurado, 

ahora sus vuelos son pacíficos, parece que ya saben… 

que sus manifestaciones sólo confirman que la afinidad persiste, 

ya no hay alborotos, sólo paces y ternuras, puro y buen amor.

 

Gente en la calle

Domingo algo más fresco, se agradece algún baño de sol, la gente pasea tranquilamente, los parques infantiles están llenos, algunos pequeños dan pan a las lisas del puerto del Serrallo… Como siempre me siento en los diferentes lugares del paseo y observo, observo a los jóvenes padres luciendo hijos, o a los abuelos, más condescendientes ellos y con muy buenas caras de abuelos con nieto. La gente ha salido a tomar el sol y a estirar un poco las piernas, hay caras de fiesta…

Sardina i seitó

Els entesos saben que la sardina i el seitó tenen la seva temporada, aleshores están més saborosos i tienen més greix. La sardina m'encanta a la planxa, però el seitó el trobo millor fregit, sobretot si es fa enfarinat amb farina de cigrons, queda espectacular de bo. També escabetxats queden boníssims, però cal saber-los fer i no tothom en sap. Per cert, els companys quan anem a esmorzar de forquilla i volem menjar sardina o seitó ens hem autoritzat a menjar-los amb els dits, tot just quan ja havia après a fer anar els coberts...

L'escola, els nens...

Avui m'he apropat a l'escola, era l'hora del pati, no sé si m'ho sembla a mi però la canalla sembla no xisclar tant com abans i fins i tot els futbolers celebren els seus gols més aviat imitant la gesticulación dels famosos, que no amb la cridòria habitual. Cada cop hi ha més nenes que participen en els partits de fútbol i ens anem apropat a la idea, que sempre m'agrada, de fer ja d'una vegada equips mixtos. Després, he anat a fer un cop d'ull als nens d'infantil, ells també estan bastant tranquils, jugant amb la sorra, amb les seves galledes i les seves pales. Sí, noto una certa calma i això no sé ben bé si és bo o no tant, veurem...

La música en el agua

Me gusta la música del agua,

la que emana de la fuente, 

la del río salvando desniveles, 

la del mar tecleado por las gotas

…de la lluvia persistente, 

o la de su vaivén a merced 

de las brisas más suaves de mayo. 

El agua que mueve la rueda del molino,

el agua musical de la fuente, 

que incluso burbujea en colores 

las mejores melodías. 

Me gusta la música del agua, 

acaricia pura..

 

Dinar d'aniversari

Havia de venir en Pere, però amb la tempesta hi ha alguna carretera tallada i el temps no està gens clar, i hem decidit que ja no celebrarem un altre dia amb ell. Aquí hem anat al restaurant Xaloc, nosaltres dos i la nostra bona amiga. Evidentment hem començat amb seitó fregit amb farina de cigrons, tan bo que hem repetit. Després, el peix del dia, la Teresa i jo hem menjat llenguado, espectacular de bo, i la nostra amiga ha volgut menjar tonyina a la planxa i ens ha dit que era de les millors que havia menjat mai. No hem fet postres, només un cafè curt, prou encertat i bo. Hem estat molt bé, us el recomano molt…

Xapadillo

Poden ser d'anguila o de tenca i es poden fer a la brasa, amb all i julivert i oli d'oliva, o fregits, o amb all-i-oli, i sempre són bons… sempre, clar, si no et fan fàstic les anguiles perquè et semblen que són serps. Bé, superat això, a la gent de Deltebre ens encanten i les podem fer amb suc, amb all i pebre con los valencians… però avui en ve de gust recordar el xapadillo d'anguila amb ceba i tomàquet, ho feia la meva àvia, Concepción Bertomeu Callau (la tía Conxo de Raneta) i després també la meva mare, i a mi m'agradava a molt i, com sempre, menjava massa pa...

Puedo regalarte un jardín

Ya sabes, yo no corto flores…

pero puedo hablarte de los aromas, 

acercarte a un jardín donde compiten todas las delicias.

Puedo convertirme en un mago,

y hacer que se te aparezcan las mejores primaveras.

Pero no, yo no corto flores… 

las observó, las contemplo, las huelo, las dibujo, 

las localizo, voy de bosque o de macetas, 

de jardines o de trigales para ver las amapolas… 

No, no corto flores…

pero puedo regalarte un precioso jardín en primavera.

 

Pues no...

Pues no, ni parsimoniosa, ni cansina, la lluvia se ha pasado con creces en la ciudad de Tarragona. Al final, ha llovido torrencialmente y las aguas se han abierto camino hacia el mar, de forma desesperada, y en su lamentable proceder, han arrastrado coches, material urbano y todo lo que se han encontrado por delante. Por supuesto que se han tenido que suspender todos los actos de Santa Tecla y la gente nos hemos asustado mucho. Tomàs Molina nos ha tranquilizado un poco, parece indicar que la cosa va a ir a menos...

Cae la lluvia

Llueve raro, de otoño cabreado, con mucho aparato eléctrico y con muchos truenos que resuenan por todos los entornos. A pesar de todo el montante, la lluvia cae parsimoniosa, lenta, casi cansina, como sabiendo que es muy necesaria y dándose su tiempo e importancia. Me ha fastidiado un poco la tarde, no mucho, porque la lluvia tecleando en los cristales, hace maravillosa la siesta y el poder contarlo ahora es todo un placer. Empieza a llover a cántaros, tormenta infernal, cae agua con ganas, asusta...

Vamos raudos...

Cabalgo galopando con la luna en la espalda,

corto el viento, mi caballo sabe dónde vamos,

ella me espera confiada y segura, mi corazón vuela, 

amanece, la luna ya no está cercana, 

pero mi amor ya está cerca y mi corazón es un poema 

…al que le brotan los versos y le sobra poesía, 

el alma se serena ante tu proximidad.

Mientras, mi caballo y yo compartimos sonrisa,

vamos raudos hacia la más hermosa felicidad...

 

El canal de terra

Recordo el canal de terra de l'esquerra de l'Ebre, l'olor de l'herba bona, tan agradable sempre, i algun glop que fèiem sense voler els que ens anàvem a banyar. Recordo els capbussons que fèiem, travessant per sota l'aigua el canal, i sempre hi havia algú que ho feia dos cops seguits, també recordo haver-me llençat, més d'una vegada, des de la barana del pont. Tota la canalla ho passàvem pipa, era la nostra piscina particular.

Y en asomar los fríos...

Se acercan los tiempos de cubrirte, ponerte el pantalón largo, retirar las sandalias, recuperar los calcetines y los zapatos… y, en asomar los fríos, los guantes y las gorras orejeras, además de un buen abrigo que no deje penetrar las humedades. Ya pienso en algún plato de cuchara, la sopa y sus múltiples variedades, y el horno activo al servicio de los sabios de la cocina. Se acercan los tiempos aquellos del brasero, ahora ya son otra cosa, pero todo implica buenas charlas en el sano recogimiento del hogar…

Parc infantil

He anat a veure com va el nou parc infantil del nostre barri… bé, ja han tret els tubs on eren els sortidors de l'aigua i ja han començat a muntar les atraccions, hi ha una gronxadora molt maca i reforçada i està previst que posin un arbre d'aquells de cordes, perquè la canalla es pugui enfilar, i finalmente, segons he vist en unes fotos del projecte, també va una mena de tobogán, que en realitat és un circuit, pero sembla molt maco i divertit per la canalla. També condicionaran el terra per fer-lo una mica més tou i ho pintaran de diferents colors. Crec que quedará força bé…

Mañana, 24 de septiembre, es mi cumple...

Parece ser que los niños, antes, los traía la cigüeña o el avión… así mi prima, que es un poco mayor que yo, me contaba que en esta fecha se estuvo mucho tiempo mirando al cielo. La verdad es que yo nací del vientre de mi madre, gozando de grandes padres y siendo tratado con mucho amor por todo el mundo. Fui un niño de casa pobre, que pudo estudiar gracias al sudor de sus padres, fui creo, un buen maestro y un buen hijo único, que nunca dejó solos a sus padres y, junto con mi buena esposa, los tuvimos en nuestra casa hasta el final de sus días. Tenemos un hijo que es un orgullo para nosotros. La jubilación, la nuestra, es un espectáculo, dónde se contemplan nuestros complementos, o sea la forma de andar a dos desde hace tanto tiempo. Gracias por el buen trato que he recibido por parte de todo el mundo, amo la proximidad afectiva y, por supuesto, muchísimas gracias por todas las felicitaciones venideras...

Gràcies a la vida

I què dir de tot plegat? He viscut diferents tonalitats de l'existència, però mai he perdut l'esperança en la vida, sempre he procurat tornar al camí de la consciència, sempre he agraït les meves resurreccions a la gent que mai m'ha deixat d'estimar. Feliç aquell que té una Teresa a la seva vida perquè la pot viure amb parsimònia per captar del tot la felicitat, el nostre fill és el millor segell d'unió total. Sempre dono gràcies a la vida...

Un gran oxigen

Amb 76 anys a l'esquena, ja sense la cigarreta a flor de llavi, contemplant la nit serena, prop d'una escola es passeja un avi. Tota una vida xerrant per les aules, amb son bastó (totxomicina) ensenyant a la mà, que només picava a la taula, sense ganes d'espantar… Tota una vida explicant per les classes, tota una vida vivint i jugant amb els nens, tota una vida cercan el bo i millor per la canalla, tota una vida entre companys que m'han fet millor en tot, ells i els nens, han estat un gran oxigen vital.

El cielo azulea

Me gusta andar cuando el cielo azulea brillante de luces de sol,

escuchar el ruido de las aguas bravas de los ríos de montaña, 

el canto de los pájaros que, en un momento dado, 

parecen competir en armonías y solos espectaculares. 

Los paseos por el bosque son siempre un alivio para los sentidos, 

me visitan discretas las ardillas de un pino cercano 

mientras una ligera brisa me acerca el aroma del romero 

…que parece desperezarse a lo largo del camino.

 

Nyequegen satisfets

La tarda comença a fosquejar, ara ja ho fa més aviat i el dia és més curt. He anat a fer un tomb pel Serrallo i, al passar prop de la desembocadura del riu Francolí, he escoltat el so claríssim que fan els ànecs, ells nyequegen satisfets pel seu hàbitat on cada cop en són més. M'encanta escoltar-los i, a vegades, també les granotes rauquen i, aleshores, un ja s'emociona i fins i tot es creu que és al Delta de l'Ebre…

Mírame

Anda ya, conecta tu sonrisa en la dirección oportuna,

tus ojos, grandes y bellos, ellos… 

alecciónalos para que miren en la dirección adecuada

y a tu alma, que tiene un gran motor por corazón, 

ponle carburante perfumado,

con aromas de rosa blanca del jardín de mis amores.

Mírame, mostrándome en tus ojos, la sonrisa de aprobación,

anda ya, conecta tu toda tú en la dirección correcta, o sea, yo.

 

Plats combinats

Són molt atractius, tan per la varietat com per la possibilitat de confegir-ne un al teu gust. Sípia amb patates o amanida, costelletes, llonganissa, llom, bistec, ous ferrats amb patates, el clàssic més clàssic de tots els clàssics, i que nosaltres l'anomenem un Ferrán Adrià. Avui hem dinat amb el Pere i la cunyada, i menys la Teresa que ha demanat costelletes de xai amb patates, nosaltres tres hem menjat sípia, el Pere i jo amb amanida i Marcel·la amb patates, això sí, tots quatre ho hem complementat amb un ou ferrat i, després, ja cafè directe que el fan espectacular, al nostre gust.

Indicios...

Los indicios del otoño cada vez son más significativos, caen las hojas de morera, crecen los membrillos y en las terrazas ya es frecuente la visita de alguna brisa deliciosa, la fiebre de los cubitos de hielo, tiende a desaparecer y, a no tardar, el humeante café corto, el café con leche y el Cacaolat caliente volverán a triunfar, soñando ya en las estufas habilitadas de las terrazas...

Supongamos...

Supongamos que yo fuera un poeta, que es mucho decir, me gustaría encontrar los orígenes, reconocerlos en la dulzura expresiva de mi padre, en el sentido práctico y reflexivo por lo natural que tenía mi madre, en la calidad de los conceptos, explicados al alcance de mi avidez que mi buena compañera me regala como el sol, la luz a la vida y el calor. Ella y el campo, y la familia y los amigos, me hicieron todo un certero amago de buen poeta...

S'apropa l'aniversri

S’apropa el meu aniversari… serà, si Déu vol, el 24 de setiembre, 76 anys, on les he vist de tots els colors per concloure que la vida val molt la pena i que hem de viure-la amb plenitud, respectant a tothom i, sobretot, a tu mateix. Em fa gràcia aquest dia perquè algú sempre et pregunta quants en fas, per dir-te allò de “doncs no ho sembla”, la qual cosa vol dir “et veig molt gran, però et diré que no ho sembla, i així quedo com un senyor(a)”. Bé, ja aniré dient alguna cosa més sobre la data, veurem on ho celebrem com cal...

Ho celebro!!

He fet un sudoku "difficulty 6", he fet dos solitaris amb les cartes i una partida d'escacs contra la màquina… i m'ha guanyat, però la venjança serà terrible perquè en aquest nivell ja li he guanyat alguna vegada. Bé, ara un cop ja he fet els deures, és el moment d'escriure alguna cosa, és l'hora preferida, hora de relax, de pau, d'escriure a mà, amb el meu Pilot i el meu quadern Oxford, i ho puc fer sobre qualsevol cosa, em distreu… i potser a alguns de vosaltres també, i jo ho celebro molt agraït a tothom!!

Els temporers

Recordo les colles de valencians i andalusos que venien a treballar en les feines de l'arròs, l'àvia els feia el menjar, un arròs que feia sempre molt bona olor, amb molts alls i alguna "pesteta" (bitxo). Els recordo divertits i folklòrics, sobretot els andalusos, que sempre tenien algú que cantava bé, i la resta picaven de mans, es feien la seva festa… Un dia parlaven de les sangoneres que s'enganxaven pels dits dels peus, però el que més els molestava eren les cutimanyes, que sembla que mossegaven amb ganes i feien molt de mal, de totes maneras s'ho prenien bé, eren molt divertits.

Un bòxer vellet

Estic assegut davant del pavelló poliesportiu, hi ha una bona explanada on alguns equips aprofiten per fer l'escalfament abans del partit. Avui no hi ha ningú, només un senyor gran amb un bòxer a qui li va llançant una pilota groga i el pobre animal la va a cercar amb una certa rapidesa, però a la tornada ho fa molt a poc a poc, el senyor repetia l'operació, però el pobre animal, a la tornada, no podia ni amb la seva ànima. Bé, el bon home ha agafat la pilota, l'ha desat a una bossa i, amb una mena de tassa plana, li ha posat aigua i l'ha deixat descansar una estona a l'ombra d'un arbre on jo seia. Bonica estampa de tenir cura d'un gos ja vellet…

Gente encantadora

Sabido es por todos mis sabedores que me gusta ver el mar, pese a que la primera vez que lo vi me entró pánico, vi aquella inmensidad azul de cielo como una amenaza invasora que, en cualquier momento, podría tragarnos sin ningún problema. No me gusta el balanceo de las barcas, incluso cuando hace un rato que observo las olas me siento como recién bajado de un dos caballos de aquellos de antes, para gente encantadora, y me paso un buen tiempo diciendo que sí con la cabeza...

El san queremos

El día es pardo, pero no frío, es un domingo plácido y silencioso, el barrio duerme, no hay ruidos, solo silencios musicales de ronquidos placenteros en los bien merecidos descansos de la buena gente. Comemos fuera, en casa de nuestra amiga del alma que ha estado un tiempo fuera y, en su regreso, quiere reunir a sus queridos próximos. Siempre es un placer, a mi me encantan estas reuniones familiares del san queremos estar juntos, como un placer tan natural como la vida…

Mai oblido

Avui recordo la faldilla de quadres,

la cua de cavall alta i poderosa,

i aquell somriure que semblava recollir…

llàgrimes il·lusionades de felicitat, 

amb la subtilesa d'un estel que cau 

fent festa de la panoràmica del sentiment. 

La faldilla de quadres, amb tres botons davant 

…i un cinturó de color blau, 

la cua ben pentinada, com a cabells d'àngel,

fent moviments acompassats.

Avui ho recordo, m’és tan fàcil de fer-ho sempre!

 

Més que un bitxo

És el nom d'una perruqueria canina i felina que han obert fa poc, aquí prop de casa. Em fa gràcia de veure els seus anunciats cada cop que passo pel davant: "El amor es una palabra de cuatro patas", " Hasta que no hayas amado a un animal, tu alma permanecerá dormida". Hi ha una mica de tot, joguines, llepolies, pinsos, complements que pots fins i tot personalitzar. Bé, és un lloc molt agradable on es respira, negoci a part, un amor pels animals, amb un tracte exquisit que ajuda a sensibilitzar a la gent de què tenir una mascota comporta que has de tenir cura d'ella i respectar-la com mereix. M'encanten els animals en general, i els gossos en particular, tot i que els gats també tenen la seva gràcia felina i maca.

Regresó la primavera

Me afloran indicios de certeza, hay magia en mi cerebro,

hoy me ha parecido que sonreía en dulzuras… 

y de sus ojos emanaban brillos de colores y, de pronto, 

regreso la primavera con todo el esplendor de sus verdes y sus flores, 

se proclamó un ambiente perfumado de mil aromas, 

estalló la música de los pájaros siempre de cortejo, 

siempre enamorados, de pronto, la belleza del suspiro aliviado 

se confundía con el aroma de las flores… 

y mi corazón emocionado sonó cual saxo resucitado.