Preciosa criatura, forta, bonica, simpàtica, molt activa, amb uns ulls que no paren i una boqueta que tampoc… sempre va rosegant alguna cosa. Ella i la seva germana Arlet, com diria la meva mare, pugen com a dos clavellineres i a mi em cau la bava de felicitat, de veure-les tan sanes i tan boniques. Hem fet un berenar sopar, on tot estava molt bo i molt a punt, fins i tot el pastís era forca original i encertat, si més no per a mi, que no sóc massa llaminer. Bé, la família és la família i les nenes, les tres amb la Tessa, són el nostre futur molt ben garantit, ja que d'altres en edat de "merecer" sembla que no estan per la feina de procrear i fer més família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada