La barca blandava més del compte i, aleshores, el patró va girar cua i va atracar en una mena de refugi a la roca costanera. L'objectiu era agafar alguna tonyina i, en amainar el vent, vam tornar cap a la mar, vam encebar una mica i, en un no res, vam escoltar l'espetec d'una picada, va costar una mica, però la vam treure i a mi en va fer una il·lusió especial, ja que era la primera que veia així, recent pescada. Després, degustar-la a la mateixa barca, feta per entesos de la cuina d'aquest peix, era una passada!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada