Junts

 

Dona'm la mà i anirem per la riba, deia el poeta,

tot sabent que ens seguim estimant. 

Jo també li dic sovint a la meva estimada… 

Dóna'm la mà i anirem arreu del món, 

perquè la confiança hi és, la bona compenetració també, 

i aquella santa i bona sensació de què si aquell arreu del món, 

no és allò que ens pensàvem, nosaltres hi som,

sempre prop i sempre ens tenim l'un a l'altre…

Viure a dos amb tota naturalitat, amb les ales a punt, 

però sempre tots dos, junts per sempre més...