Avui em ve de gust recordar la figuera que teníem al pati. El pare va fer passar una corda per una de les branques i amb una senalla em va fer una gronxadora, ben a mida, i la vaig gaudir molt… Però el que recordo molt especialment són les figues i com me les feia… me'n collia un bon plat, les pelava i amb una forquilla les esmicolava fins fer-les gairebé puré i, a més, encara hi posava un parell de cullerades de sucre, era boníssim, aquelles figues amb goteta de mel i, damunt, amb sucre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada