Sembla com si fos ahir, del bracet, pel carrer Goles de l'Ebre fins a l'església parroquial de Sant Miquel… ella amb el seu pare i jo amb la meva mare. Vam entrar de la mà i vam dir que sí, i vam confirmar allò que tothom trobava tan bé i que nosaltres vam considerar que, estar junts per sempre més, seria una manera molt meravelloses de plasmar la nostra existència. Qué dir-vos... la Teresa és aquella llum incandescent que sempre deixa brillar a través del seu cor noble i generós, la seva capacitat és sempre edificant i la convivència amb ella és un regal diví. Ho hem ben celebrat com cal… molt agraīts de poder arribar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada