No érem gaires però hi havia el milloret de cada casa i fèiem uns berenars que eren massa. Un cop ens vam comprar un pernil i jo era l'encarregat de fer els entrepans amb pa i tomàquet, em quedaven boníssims. Alguna vegada Segarreta, tot un artista de la caça i la pesca, ens portava algun collverd a la cassola, o algún llissal en suc, que ens llepàvem els dits. Recordo també haver fet alguns entrepans de sardina en escabetx o de musclos, també de llauna, però a tots ens agradaven més els berenars fets a la cuina, amb productes de la nostra terra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada