Té el cap blanquinós, però mai deixat anar,
rínxols de plata, com il·luminats, rínxols de saviesa,
de noblesa, de senyorial presència…
que acull amb plomatges concèntrics,
que semblen caiguts d'un cel no tan llunyà.
Té el cap blanquinós, que encara dona…
molta més solemnitat al seu somriure beatific
i és l'enquadre perfecte per a una cara amb llum pròpia,
amb dos sols en etern somriure de complicitat total...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada