Mones per a tothom, mones de les nostres, amb anissets, "peladilles", ous bullits i la pasta de sempre de les àvies i les mares, ara fins i tot les farcim de cabell d'àngel o de xocolata i també queden boníssimes. M'agrada perquè molta gent del poble les continua fent a casa i en fa una per a cada persona estimada de la família, fent una mena de llangardaixos, perquè algú tingui també l'agradable sorpresa del record. El dilluns de Pasqua, al poble, ens n'anàvem a menjar la mona, primer al Maset i després, ja de més grans, a l'ermita de Mig Camí (Tortosa). Recordo que allí vaig fumar per primera vegada i no em va agradar gens ni mica, a més em va veure la mare i em va fer el sermó. Bon record!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada