Trobo aquesta paraula, el seu significat, simplement inhumana, molt esfereïdora, és un estat que ha de ser aterrador. Penso sobretot en la gent gran, el temps no perdona i sembla que sigui fins i tot racional, et va deixant a part… “és gran, prou que ho sap, prou que ho veu, i té temps, massa temps per veure-ho”… Ho recordeu?, és aquella cançó que parla de la taverna del mar, on hi ha un vell amb el cap blanquinós, deixat anar, i té un diari al davant, perquè ja ningú li fa companyia, i s'ha quedat adormit damunt la taula… oblidat, davant la indiferència de tothom i més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada