Des de l'habitació de dormir observo el meu pi majestuós, a sota encara estàs a cobert i, fins i tot, se sent algun piular tendre de pollet cridant la mare. Força gent pel poble tot i la pluja, paraigües negres, com abans, d'aquells per a dos, tot i això, gent sense pressa, amb un somriure de vacances ja instal·lat als llavis. La Teresa es a comprar quatre coses, ahir ja van fer pastissets, avui mones...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada