La meva finestra, la lluna amiga,
el barri, la plaça i les faroles,
la gent amb pressa, alguns no,
nens que van i vénen de l'escola.
El dia que s'allarga…
la tarda va minvant de mica en mica,
li costa més però es fa de nit,
gairebé ho espero i ho desitjo,
i la lluna, sí, la meva amiga,
sembla que acut amb bona disposició,
junts viurem els somnis de la nit
i ens farem l'abraçada…
del nostre retorn a la bella Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada