Penso en la neu

Estic assegut en un banc, la plaça és buida, la gent ha sortit de la ciutat, són a menjar-se la mona, a veure la família, o a la parcel·la per respirar una mica de natura… El silenci és gairebé absolut, tanco els ulls, penso que està nevant, és una pau solemne, una calma total, immensa, sembla un bany de puresa i tots els arbres prenen l'aspecte del cirerer florit… Neva, només al meu cap, obro els ulls, la plaça roman sola, no neva evidentment, però jo tinc algun calfred, no només d'humitat, sinó de satisfacció…