Del bracet i a poc a poc, anem gaudint per les proximitats, no ens cal bastó, som un magnífic suport, un per l'altre. De joves anàvem de la mà, era gairebé un circuit on la sang és passejava plàcida d'un cos al altre. El contacte de les mans era com un vas comunicant que certificava la felicitat de la nostra unió. Ara anem del bracet, passejant l'amor per la vida, una vida a dos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada