I en ser a Tarragona, la imperiosa necessitat de veure el mar, una mar amb barques de pesca, i també amb els iots dels rics però, més enllà, a un extrem de les platges, sempre hi ha una roca empinada des d'on es veu el blau dels blaus de cel i mar i, a més a més, se sent un aroma de sal amb mil perfums de mar, que sempre em captiven i emocionen. Ara és l'hora, aviat la mar ja serà plena de tota la gent del món… tots menys jo, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada