Avui fa anys que ens va deixar el meu pare, ho va fer amb la discreció i dolcesa de sempre, assegut al sofà, va intentar incorporar-se una mica i, gairebé amb un somriure, ens va deixar… Era un molt bon home, tothom l'estimava i va fer el que va poder per la família, arribant fins on la salut li va permetre, que malauradament no li va permetre massa. Sovint em regalo el record de molts moments viscuts amb els meus pares, de nen, de jove, fins i tot de casat. Sempre un gran plaer, un molt gran amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada