Gairebé quaranta anys gronxant per les onades de la vida, a cops, la majoria, les hem gaudit, però també hem sofert els intríngulis propis de l'existència, i ho hem fet sempre amb el cor bategant al mateix to i compàs, i de la mà, per plasmar d'alguna manera la nostra afinitat i proximitat. Per a mi, la vida és la Teresa i el Pere i, després, tot el que volgueu, sempre que tingui la poesia del respecte i de l'amor a tot allò que és sincer i natural. Sempre dic, ara fa dies que no, allò de "Que Déu us posi una Teresa a la vostra vida"... i ho dic amb tota la meva sana estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada