La calma de la tarda, la barca sense rems,
al seu aire, a punt de la lluna,
però encara amb sol de comiat,
d'aquell preciós, d'aquell vermell,
les canyes que surten de l'aigua,
ànecs amb cries de passeig... i volant,
el pas harmoniós dels flamencs,
unes llisses que salten,
semblen celebrar la meva presència,
amb el sol de comiat i enfosquint...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada