M'encanta caminar pel poble, tot i el sol i la xafogor tan, tan enganxosa, vaig amb la mascareta i una gorra blava, gairebé porto una disfressa, com per a passar d'incògnit… De totes maneres, aquells nens que jugàvem a l'era ja costen de trobar, algun ja no hi és, d'altres viuen fora i els que resten aquí són prou llestos com per a quedar-se a casa, amb aquest sol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada