I, de sobte, un espetec, un esclafit poderós, llamps i trons, una foscor amb llums, i un vent, com si vingués de diferents llocs, deixava la pluja sense saber cap a on anar… Ara sembla que s'aclareix la foscor i la pluja pren l'aparença de vapor d'aigua. En molt poc temps han passat moltes coses, el temps fa coses rares, o som nosaltres que provoquen les seves accions malèfiques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada