Sempre recordo la primera vegada que vaig veure els teus ulls, erets gairebé amagada darrera d'un llibre, concentrada, com absent de l'entorn, absorta amb el contingut d'aquelles planes, possiblement devies tenir algun examen proper i el deure i la responsabilitat ja anaven amb tu, com un pack perfecte. Però això són veritats d'un altre paner... avui recordo aquells ulls, indiferents a les veus de festa i reclam, i a mi en va semblar que naixia alguna cosa, i vaig contemplar radiant una mena de primavera inoblidable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada