Camino pel camí estret, fa com una mica de fred i entre la mascareta, algun coll pujat i algun gorro amb orelleres, sembla una desfilada de disfresses. Gairebé no coneixem ni als veïns, no pots apreciar cap somriure edificant, només alguns ulls que miren bé, si més no, així ho vull pensar. El camí dóna a la plaça, és buida, fa fred, torno a casa, com sempre, xino-xano...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada