L'agapornis del meu fill Pere és una passada… Avui érem a la taula del menjador i ell s'ha passat l'estona anant d'un muscle a un altre, quan no damunt de l'ordinador de la Teresa, o del meu mòbil, jo li feia sons "ocellaris" amb la boca i ell se m'ha apropat movent el cap compassat, semblava que seguíem una conversa, fins i tot s'ha fet caca damunt l'ordinador, però la seva simpatia és tan generosa que se li perdona tot, és molt llest, i sobretot molt graciós i agraït...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada