M'agraden els dies d'hivern, que semblen de tardor... per concloure en primavera. Et fan deixar l'abric penjat i anar a fer un tomb més llarg per veure com es prepara el camp per esdevenir un prometedor paisatge de verds i esperances. M'agraden aquests que, fins i tot, vas triant les ombres i sents el sol de cara com un llangardaix qualsevol. Són dies de cel molt blau i un pensament d'estiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada