M'agrada caminar pel riu sec, riu amunt, pensant que vaig per on l'aigua baixa boja cap al mar proper... Ara es veu, fins i tot, algun ramat aprofitant les herbes, algun vol de coloms que ve del bosc del costat pensant que encara poden beure com abans. Miro els arbres propers, les canyes, escolto el raucar de les granotes, romanen en una petita bassa com a darrer record del riu d'hivern. Surto del riu, torno pel camí, vaig per l'ombra... del mur de contenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada