Des del pont de l'Ampolla, la mar queda a l'esquerra, cada cop més prop, menja com una llima nova i, alçant la vista, ara predomina el color marró, amb diferents tonalitats, alguna sort un xic blanca de sal, també de terra humida, de gleva canviant al sol… De camí cap a casa miro el desaigüe que dona a la carretera, encara amb una mica d'aigua, sobretot sota els ponts... i allí alguna tenca grossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada